El retaule major de l’església de Sant Cebrià de Flaçà

El retaule major de l’església parroquial de Sant Cebrià de Flaçà és una de les peces patrimonials més rellevants del municipi. És també un dels pocs retaules d’estil neoclàssic que s’han conservat després de la Guerra Civil.

L’obra es va finalitzar l’any 1856 i presenta una composició harmònica, pròpia del llenguatge classicista de mitjan segle XIX. El conjunt presenta una estructura monumental, presidida per una gran cúpula semicircular, sostinguda per columnes de fust llis amb capitells decorats amb motius vegetals.

A la part superior, una inscripció en llatí extreta de l’Eclesiàstic proclama: «Oblatio justi impinguat altare» —«L’ofrena del just ungeix l’altar». Just a sota, la figura de l’Esperit Sant, representada per un colom, recorda el caràcter sagrat de l’espai. Tot plegat crea un espai sobri i equilibrat, pensat per donar solemnitat al culte.

Malgrat la seva solidesa, el retaule va patir els efectes de la Guerra Civil (1936–1939). Durant els saqueigs i incendis que van afectar molts temples, l’obra va patir impactes, enfosquiment pel fum i la pèrdua de la imatge que presidia l’altar.

Per tot això, que el retaule de Flaçà s’hagi conservat és un fet gairebé excepcional, sobretot si es té en compte que la major part dels retaules catalans van ser destruïts entre els anys 1936 i 1937. Un dels factors clau de la seva supervivència va ser l’ús de materials inorgànics. A finals del segle XVIII, les normatives recomanaven reduir la fusta i l’excés de daurats per disminuir el risc d’incendis.

Al llarg del segle XX i inicis del XXI, el retaule ha estat restaurat diverses vegades. Actualment torna a estar presidit per la imatge de Sant Cebrià, bisbe i màrtir, patró deFlaçà, recuperant la seva funció religiosa i de culte.

El retaule de Sant Cebrià durant la Guerra Civil

Amb l’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 es va iniciar un període de destrucció massiva del patrimoni artístic i religiós català. En pocs dies, una gran part dels temples van ser saquejats o destruïts.

Per intentar frenar-ho, la Generalitat republicana va decomissar els edificis religiosos i va crear comitès de salvament a cada poble. Tot i així, moltes obres d’art es van perdre definitivament.

A Flaçà, l’església de Sant Cebrià va patir greus desperfectes. Les capelles laterals van quedar devastades i només se’n van salvar dues taules de pedra. La imatge de Sant Cebrià de la façana va perdre parts del cos, el llibre i el cap, i les campanes van ser llançades des del campanar. També es van destruir l’harmònium del cor i els bancs.

Després de la guerra, diverses famílies del poble van encarregar nous retaules i mobiliari litúrgic. El retaule major, tot i conservar-se només parcialment, va sobreviure gràcies als materials amb què havia estat construït.

Amb el temps, el conjunt va ser restaurat i s’hi va col·locar novament una escultura de Sant Cebrià.